mercoledì 25 gennaio 2017

CAPRICCI DIALETTALI / 6: L’OT ED LOI DL’OTZEINT-OTANTA-ZINCH



Alla morte di S. Adriano fu presente un testimone straordinario: il Magalasso, serpente con occhi e denti da uomo, il corpo tutto a righe colorate. Si nascondeva, prima che venisse chiusa, nella vecchia fossa del Torrione. Giordano Cantergiani ce ne ha riportato la voce nel suo spiritoso dialetto. 


Zirudela storia vera
impareda zò par Panera.

A saun adree ca vegn da Vgnola
al Dutor al m’ha det acsè:

In ghegna tin na musarola
fà domela pas al dè.

In cal stradel trà tera e gera
a vegn spedi zò par Panera,
sata un sol a pigaun
a la fin dal dritaun
a fagh la curva, a per ca mora,
meno mel a gh’è un poc d’ora.
A gh’è un traunch zache c’al per fat aposta
par maters a seder e fer na sosta.
Am mat lè col gamb in sbingalaun
par vader s’am và via al lansaun.

A saun lè tot bel beat
a seint mover, am gir de scat,
am se zle al sangov, in di sterpai
avad du occ verd e zai.
A seint na vos aragaieda
c’la dis: oh tè lè in streda!
Ma chi et ? A degh caun vos sorda
ma intant a guerd ed taier la corda.
A gh’è tot un vuiameint in dal razer,
la lò al torna a ciacarer.

An saun ne megher ne grass
A saun …. al Magalass…
T’an –e amigh ed cal sgnor elt
C’al zerca e screv ed Spilambert ?

Bein , degh chi sein tot sbagliee
lò, so fiol e qui piò indree.

C’la partida ed cal Pepa,
Can-n sà sle mort da na pert o da cl’ etra,
Cl’ Adrian lè.
A in selta fora del novi tot i dè.
L’unic cal sa la storia vera
a saun mè , perché a gh’ era.

A degh: scusa fam capir
vot dir t’er lè in gir ?

Sé ! Adesa at degh cum le andeda:
An-n-iva magne gnint in tòta la giurneda,
a-i-eren in chi dè chè
a srà ste loi o zò dedlè.
A-i-era cin, ma cin da dan
l’ era l’ 885, a gh’ arò avu quesi 100 an.
A saun edco al rivaz
a ciap al sol e a tegn d’occ al spiaz.
L’ era un teimp ed vach megri
ariva un grop coun car e pegri,
l’era propra un bel corteo
e is fermen a l’oratori ed S. Bartolomeo.
In mez a gh’era un important,
i gniven fora e i-gh baseven la man tot quant.
l’è mezdè, i baven e i magnen anch taiadel a sot
le cheld, a la fin i s’abiochen tot.

A vad quel sàta al tavlaun
al per un oss ed pulaster, chissà  s’le baun.
A m’ asvein, an gh’iva gnanch de al prem tacot
quelch d’un in sunlaun am dà un pistot,
a fagh un zigh, am gir indree,
is dasden tot terorizee.
Come im vaden agh vin na confusiaun,
sversland i coren da tot i cantaun.

 Sol un al vanza ferom tot impeti,
am guerda fess, am punta al di.
Po’ al cambia l’ espresiaun, as tin al cor
Vot vader …Adesa al mor.
Prema ed vanzar dur come un sas
al fa sol in teimp a dir: “Vè, un Magalas”

Perciò, ma che Wilzacara, Risach, Castelveder
deghel bein a chi galbeder.
Mè al sò bein
le carpe a S. Pelgrein.

A stam un poc seinza parler
e po’ a degh: “Mè a dev ander”

“Anca mè, a vagh da baun
An n-ho gnanch fat claziaun”

A tac a ander
e subet am vin da penser.
A chi deghia tot sti quee,
qui chi stodien i duvran turner indree,
i diran: Chelò le fat
i-m ciaparan per mat.
A la fin po’la verite  le acsè
la Cesa ed S. Adrian a gh-l’ avam chè.

Fat soquant pas am volt indre,
anca lò al s’è gire.
Am guerda e caun chi dintaun
a per c’am faga un surrisaun.

“Sa fos vera, la srev bela”
Tic e tac la zirudela…


(da "Otzèint an la zirudela", Istituto Enciclopedico Settecani, 2010)

Nessun commento:

Posta un commento